Una delegació de la Junta de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), presidida per Joan Pedrerol, ha mantingut una reunió de treball amb el Ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, a la seu de Foment del Treball, a Barcelona, amb l’objectiu de presentar les necessitats del sector en matèria d’energia elèctrica per garantir la competitivitat i el futur del clúster.

Les propostes presentades al ministre se centren en el reconeixement del caràcter singular de Gran Indústria per a la química de Tarragona i la necessitat d’un tracte adequat a les particularitats, cosa que ha de permetre accedir a un preu europeu de l’electricitat (un cost final d’un 25% més econòmic que l’actual) per tal de garantir la competència en igualtat de condicions amb d’altres polígons europeus. D’altra banda, també es reclama dotar les empreses de la necessària seguretat jurídica i garanties per mantenir les seves instal•lacions al territori, possibilitant l’accés a les xarxes tancades i en conseqüència a millors tarifes.
El president de l’AEQT ha convidat el ministre a visitar Tarragona, que ha mostrat el seu interès en conèixer de primera mà el primer clúster químic i s’ha compromès a estudiar les propostes presentades pel sector. Tot això ajudarà a garantir l’estabilitat i creació de riquesa que genera la indústria química i evitar el risc d’efecte dòmino que podria afectar no únicament al sector sinó també als diferents agents que conformen el clúster químic de Tarragona
L’energia a la indústria química
Els costos de l’energia elèctrica constitueixen un dels factors clau de competitivitat per a la indústria química. Existeixen diversos processos en els nostres complexos que requereixen d’un ús intensiu d’energia elèctrica, arribant en alguns casos a constituir el primer cost de producció (fins i tot per davant de la matèria primera i els salaris), i arriba a superar el 50% dels costos totals de producció.
En el mateix territori on les nostres empreses químiques consumeixen l’energia elèctrica per cobrir les seves necessitats productives es registra la concentració més important de la península Ibèrica de instal•lacions de generació elèctrica de base. En el nostre territori estan ubicades 3 centrals nuclears, 4 cicles combinats i una central tèrmica, que sumen una potència total instal•lada de 5.300 MW. La potència total instal•lada a la Gran Indústria Química de Tarragona és de 442 MW i el consum és de 3.130 GWh.
En l’escenari actual, les empreses de l’AEQT competeixen amb les seves mateixes companyies en l’escenari europeu per captar inversions, principalment en els grans complexos i clústers d’Alemanya, França i Holanda. La tarifa elèctrica constitueix un dels factors essencials, que pot ser decisiu i marcar la diferència amb relació als competidors. En tractar-se d’un espai comú, com és la Unió Europea, que compta amb una directiva comunitària en matèria energètica, aquest no hauria de ser un factor de diferenciació.
En conjunt, les empreses paguen l’energia a un preu aproximadament un 25% més elevat que els països europeus abans referits. La Gran Indústria Química de Tarragona necessita un preu molt més competitiu que permeti accedir als mercats internacionals en igualtat de condicions. L’estalvi, en molts casos, pot suposar la diferència entre poder continuar amb l’activitat o cessar-la.
Alhora, les regulacions en el marc energètic han patit freqüents variacions en els últims anys. La necessitat d’un marc jurídic estable és un factor estratègic necessari per garantir l’activitat productiva més enllà fins i tot d’una modalitat de tarifa de manera que no es percebi inseguretat jurídica en aquest camp que dificulti les decisions en matèries d’inversió.
D’altra banda, aquesta Gran Indústria, conformada als polígons químics, esdevé en una singularitat derivada en bona mesura de l’elevada sinergia entre els processos i les produccions de les diferents empreses. Aquestes sinergies comporten que el cessament de l’activitat d’una planta generi greus distorsions en el negoci de la resta d’empreses, produint un efecte negatiu en cadena, amb el consegüent risc per a les restants empreses del sector.
L’indesitjable efecte dòmino podria portar a la destrucció del teixit industrial productiu del sector químic, que lideren els polígons de Tarragona, i l’efecte extensiu a altres activitats i agents del territori.
Actualment hi ha diverses empreses que assisteixen al procés de veure com el seu producció s’està traslladant a plantes ubicades en altres països europeus, pel cost més competitiu de l’energia, un fet que comporta que les plantes locals funcionin a molt baixa càrrega o de forma discontínua, la qual cosa alhora posa en risc la seva viabilitat.
El president de FEIQUE (Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola), Luís Serrano, en l’Assemblea del passat 19 de juny, on es van presentar resultats i les perspectives europees en l’horitzó del 2030, va declarar que “el creixement global dependrà de que les institucions comunitàries i els governs considerin de forma prioritària el desenvolupament d’una política industrial efectiva que integri tots els factors de competitivitat i garanteixi la solidesa econòmica que actualment tenen els països que disposen de sectors industrials potents “.

Clúster químic
Les empreses de l’AEQT han apostat pel futur, esforçant-se a la creació d’infraestructures pròpies. Actualment l’AEQT lidera el procés de creació del principal clúster químic de la Mediterrània i del Sud d’Europa, que es constituirà en l’últim trimestre de l’any, integrant els principals agents que representen la Gran Indústria Química de Tarragona: la producció (AEQT i AEST) , la logística (Port de Tarragona), el talent (Universitat Rovira i Virgili), la recerca (ICIQ – Institut d’Investigació Química de Catalunya-amb reputació mundial, i el CTQC-Centre de Tecnologia Química de Catalunya-), amb el suport del factor humà (els sindicats) i el compromís de les administracions públiques (ajuntaments, Generalitat, Subdelegació del Govern) amb els agents econòmics (cambres de comerç de Tarragona, Reus i Valls).
Tot això està basat en diferents puntals sent l’energètic un dels fonamentals com ha estat sempre des de l’inici de les primeres instal•lacions del sector en el territori Històricament les necessitats energètiques de les empreses químiques i la legislació elèctrica vigent de cada moment han configurat una xarxa de punts de subministrament que, en la majoria dels casos, s’ha mantingut intacta fins avui.
L’evolució normal d’aquestes empreses, que han patit diverses escissions, ha configurat un escenari empresarial ben diferent a l’inicial (tot i haver-les mateixes instal•lacions productives sense haver variat els punts d’accés a la xarxa elèctrica) convertint-se en una Xarxa de distribució Tancada, categoria contemplada en els articles 28 i 34 de la directiva 2009/72/CE sobre normes comunes per al mercat interior d’electricitat, però que no s’ha recollit en la transposició a l’ordenament jurídic estatal, Reial decret llei 13/2012, de 30 de març .
Aquesta situació es podria regularitzar reconeixent l’existència d’un únic consumidor davant el sistema elèctric, ateses les circumstàncies especials de Gran Indústria que concorren en els complexos industrials existents, mitjançant la modificació dels articles 76.cy 79.3 del Reial Decret 1955/2000.
La indústria química de Tarragona
Les empreses químiques del polígon químic de Tarragona es van implantar en els anys seixanta, convertint-se en un dels principals motors econòmics del territori, per exemple, amb la posada en marxa de la refineria a 1976 va contribuir al rellançament del Port, en generar més del 60 % del tràfic anual de mercaderies.
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) representa en l’actualitat a les 30 empreses químiques que s’ubiquen en el territori, principalment en els dos grans polígons del Camp de Tarragona: Nord i Sud, que generen 10.000 llocs de treball directes i 30.000 d’ induïts, i on es produeix el 44% dels plàstics i el 25% de la química espanyola, un sector que en 2012 va registrar una xifra de negoci de 55.000 M €, genera el 11% del PIB industrial, és el primer inversor en R + D + I de l’Estat i per al 2013 preveu un increment exportador del 4,9%.
Les característiques singulars d’aquesta Gran Indústria, que compta amb un elevat índex d’integració per l’intercanvi de productes (matèries primeres) i serveis en els processos productius, ha comportat el desenvolupament d’infraestructures pròpies per part de l’AEQT per tal d’optimitzar els recursos econòmics i tecnològics adequats als nivells d’exigència i qualitat que contribueixen a garantir la competitivitat.
A més de la vertebració amb la societat de l’entorn, cal destacar la construcció d’un rack propi, una infraestructura que comunica les indústries amb el port que ha permès incrementar producció i millorar les exportacions. També disposa d’una xarxa pròpia per a distribució d’aigua, que des de desembre passat compta amb una línia d’aigua regenerada a partir de depuradores d’aigües residuals, que és única a Europa. A final d’any està previst que entri en servei un emissari submarí conjunt, amb control d’emissions mitjançant una xarxa pròpia de fibra òptica. Finalment els parcs particulars de bombers, un a cada polígon i també al port, milloren la seguretat i garanteixen la intervenció immediata dels bombers en casos d’emergència.
El factor humà, per garantir la qualitat, compta amb la formació continuada, la formació professional dual i l’homologació de tots els treballadors de les empreses especialitzades agrupades en l’Associació d’Empreses de Servei de Tarragona (AEST), amb una plantilla d’uns 4.500 treballadors.
El Pla Estratègic de l’AEQT per 2013 – 2016 es planteja com a objectius essencials:
1. Fomentar la Competitivitat i Sostenibilitat dels polígons químics com a dinamitzador de l’economia
2. Impulsar el Creixement, afavorint noves inversions
3. Promoure la Innovació, a través del desenvolupament de nous productes i processos (R+D+i)
4. Enfortir la imatge i relacions de la Indústria Química
5. Impulsar la constitució i consolidació del clúster
Comments are closed.