- La inversió estrangera va créixer a bon ritme a Espanya i amb major intensitat a Catalunya, la qual cosa reflecteix la confiança dels agents internacionals cap a l’economia domèstica
- Com a seqüela de la crisi, roman una destrucció significativa de l’empresa mitjana i la classe mitjana, que constitueixen un important motor del creixement econòmic i, per tant, juguen un paper vital en l’impuls de la productivitat de l’economia i en el manteniment del ritme de creixement. Per consolidar la fase actual de creixement del PIB serà llavors fonamental centrar-se, essencialment, en la creació de més ocupació i així reconstituir el teixit empresarial i social perdut durant la crisi
- Les empreses catalanes, en els darrers 20 anys, han passat d’exportar a l’exterior un 36,5% l’any 1995 a fer-ho un 62,3% l’any 2015
L’economia catalana i el global de l’espanyol mantenen la bona dinàmica iniciada l’any 2014, malgrat els senyals de desacceleració que mostraven alguns indicadors a principis d’any, la incertesa en el context internacional i la interinitat política i institucional dels darrers mesos. Concretament, en l’àmbit domèstic, s’està a l’espera que el risc polític es dissipi en els propers mesos amb la conformació d’un govern de l’Estat que doni continuïtat a les reformes i a la consolidació del dèficit en un context d’elevat endeutament públic.
No obstant això, la suavització del ritme de creixement de l’economia entorn del 3% aquest any (força elevat en termes relatius), sí s’està manifestant en alguns indicadors de curta freqüència del primer i segon trimestre que han registrat certa desacceleració. El president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich; i el director d’Economia de la patronal, Salvador Guillermo, han presentat l’Informe de Conjuntura de Foment que analitza aquestes dades.
L’expansió del PIB a Espanya ha mantingut el seu ritme d’avanç en el primer trimestre de 2016, fruit de l’impuls de la demanda interna i d’una evolució favorable del sector exterior. Particularment a Catalunya, durant els primers mesos de l’any, s’ha començat a apreciar una lleugera moderació del creixement del PIB. De totes maneres, encara es manté part dels efectes positius dels factors externs que han propiciat un robust dinamisme a l’activitat econòmica domèstica, juntament amb els de caràcter intern, com l’augment de l’ocupació en línia amb l’evolució del PIB o la millora del mercat financer. Els indicadors de curta freqüència, encara que en alguns casos denoten certa moderació, apunten a un comportament favorable de l’economia.
D’acord amb les dades de Comptabilitat Nacional, en el primer trimestre, el PIB espanyol va augmentar un 0,8% intertrimestral, igual al creixement del trimestre anterior. Respecte al mateix trimestre de 2015, el nivell d’activitat econòmica va augmentar un 3,4%.
El creixement del PIB es va veure afavorit per un increment de la despesa en consum final de les llars, que va augmentar un 3,7% interanual, xifra dues desenes superior a la del trimestre anterior. Cal assenyalar, que aquest component del PIB continua exhibint increments cada vegada majors en el seu ritme d’expansió des de la seva recuperació a inicis del 2014.
La inversió estrangera a Catalunya creix cinc vegades més que al global espanyol
La inversió estrangera a Catalunya, segons dades del Registre de Inversions Exteriors, va augmentar un 58,8% (totalitzant 4.783 milions d’euros), una xifra molt superior a la mitjana del conjunt d’Espanya on la inversió estrangera va créixer un 11,0% (assolint els 21.724 milions d’euros), i també a la rebuda a nivell mundial que, segons estimacions de la UNCTAD, va augmentar un 36,4%.
En termes de PIB, la inversió estrangera a Catalunya va representar, en 2015, el 2,2% (1,5% en 2014), mentre que a Espanya aquesta xifra va aconseguir el 2,0% (1,9% en 2014). A més, es tracta d’una inversió, a Catalunya, força diversificada tant per sectors de destinació com per països de procedència. Per sectors d’activitat, la inversió estrangera va ser més rellevant, en 2015, en la construcció i els serveis, amb una pèrdua de pes de la indústria, mentre que per país d’origen, destaca la inversió provinent dels Països Baixos, França, Luxemburg i Alemanya. Per contextualitzar les últimes xifres d’inversió disponibles, es pot considerar la seva evolució en un període de 20 anys comprès entre els anys 1995 i 2014. En mitjana, la inversió estrangera ha representat aproximadament un 1,5% del PIB català i un 16,3% del total de la inversió estrangera en territori espanyol.
A més, durant aquest període, entorn de dues terceres parts de la inversió va ser per ampliacions de capital (enfront d’una mitjana per a Espanya de 56,2%), la qual cosa suposa un major impacte sobre la producció i l’ocupació.
Incerteses
Més enllà del risc polític intern, es mantenen certs elements de risc en l’escenari internacional, com la possibilitat del “Brexit”, la desacceleració de l’economia de la Xina i la crisi per la qual travessen algunes economies emergents (Brasil o Rússia), l’evolució dels preus del petroli, el ritme d’expansió de les economies avançades, els conflictes geopolítics o la normalització de la política monetària dels EUA. Amb una perspectiva de més llarg termini, els majors riscos provenen de l’eventualitat d’un període d’estancament econòmic més perllongat, amb nivells d’inflació excessivament baixos en les economies avançades, així com d’un creixement potencial mundial menor a l’esperat.
D’altra banda, es constata una destrucció significativa de l’empresa mitjana i la classe mitjana, que constitueixen un important motor del creixement econòmic i, per tant, juguen un paper vital en l’impuls de la productivitat de l’economia i en el manteniment del ritme de creixement. Així doncs, és evident que per consolidar la fase actual de creixement del PIB és fonamental centrar-se, essencialment, en la creació de més ocupació i així reconstituir el teixit empresarial i social perdut durant la crisi.
Seqüeles de la crisi
Les dades de demografia empresarial de Catalunya assenyalen que en el període 2008-2014 ha desaparegut un 21% de les empreses de grandària mitjana (entre 50 i 249 treballadors) i el 33% de les petites (entre 10 i 49). Són aquests grups els que han partit una destrucció major. En global, comprenent totes les tipologies d’empresa, la destrucció mitjana ha estat del 7%.
D’altra banda, les estadístiques de població ens indiquen la forta deterioració soferta per la classe mitjana com a conseqüència de la crisi econòmica. En un estudi sobre la distribució de la renda de la Fundació BBVA i l’IVIE s’assenyala que, a Espanya, un 75% de la renda disponible de les llars prové del treball, per la qual cosa “bona part de les diferències d’ingressos té el seu origen en les diferents oportunitats laborals, especialment l’atur i les diferències salarials”. Així, de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE (2015) resulta que els sectors de la població més pobres –primer i segon quintil– estan majoritàriament conformats per persones que es troben en atur o que estan jubilades. Com a contrapartida, els quintils més rics es componen principalment per persones amb ocupació. Altres característiques que comparteixen els quintils més baixos és la major proporció de població estrangera, fonamentalment extracomunitaris, o que forma part de llars monoparentals o amb perceptor únic, o aquells on el nucli familiar és més ampli. Cal destacar també, que es constata una elevada correlació positiva entre el nivell d’estudis aconseguit i el nivell d’ingressos percebuts.
L’empresa catalana: de vendre sobretot a la resta d’Espanya a fer-ho majoritàriament a la resta del món
Si s’estudia el comportament de les exportacions en els darrers 20 anys, veurem que el procés d’obertura al món és una tendència constant: mentre que en 1995 les vendes a la resta d’Espanya representaven un 63,5%, enfront del 36,5% del pes de les vendes a l’estranger, actualment les vendes arreu del món assoleixen el 62,3% i només el 37,7% són vendes amb destí a la resta d’Espanya. És a dir, que s’han revertit les proporcions, sent, precisament, el 2008 l’any d’inflexió, a partir del qual el comerç fora d’Espanya té més pes que l’interregional per a Catalunya. Des d’aleshores, aquesta tendència no ha fet més que amplificar-se, fins i tot en els darrers anys en què la recuperació de la demanda n’ha alentit el ritme.
Val a dir, però, que tot i el salt en les exportacions a l’estranger (passen de ser 1/3 a ser 2/3), el saldo comercial exterior continua essent negatiu i es veu compensat pel saldo comercial interior que, com s’observa en el quadre de la dreta, es manté positiu.
